El 21-D, República o totalitarisme

Els últims mesos hem vist repressió de molts tipus: violència policial contra població civil desarmada, destrucció d’instal·lacions públiques, com l’Institut Can Vilumara, utilització de la Fiscalía i dels tribunals espanyols, sol.licituds d’il.legalització de les idees, destitució del Parlament escollit democràticament per part del Govern Espanyol, destitució i empresonament polític de membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i de Presidents d’entitats de la societat civil Catalana. Aquest cop la repressió de l’Estat autoritari espanyol es presenta en forma d’eleccions imposades, sense oblidar que gairebé són convocades per l’Ex-President Puigdemont fruit de converses amb l’estat Espanyol.

Unes eleccions fruit d’un article pervers d’una Constitució caduca, d’origen dictatorial. Resultad de la incapacitat política d’un partit corrupte, però també d’un sistema polític incapaç de reformar-se, que posa la força on no sap posar la paraula. Unes eleccions a un sistema electoral que permet prohibir paraules i solidaritats i permet que s’inundin els fanals amb la cara més amable de Jose Maria Aznar, la Candidata de Ciutadans (C’s) Inés Arrimades. La riuada de propaganda taronja a l’Hospitalet evidencia la pugna per les perifèries que està fent aquesta nova dreta tan vella. En les properes eleccions municipals veurem la mateixa estratègia, l’Hospitalet de Llobregat és una importantíssima clau en aquesta pugna de la dreta. Miting gegant a la Fira Barcelona-Gran Via (L’Hospitalet) amb 4.000 persones portades de tota espanya. Però imatge d’Arrimades envoltada de les massas. Pugna de ‘’Cortijos’’. L’Ibex 35 vol fer taronja el Cinturó Roig.

Aquestes eleccions han demostrat com alguns partits, tots els del 155 i alguns més, deixen desprotegits al seu electorat. Alguns han deixat als seus votants amb un simple i burd ‘’A por ellos!’’ com a argumentari. Quina falta de responsabilitat. Aquesta no és una lluita épica. És el populisme i l’inmmediatisme més pobre. Ordres de confrontació, lemes d’odi i persecució com a màxima resposta dels propis ideals. Quina baixesa. Propostes concretes, poques. Eslògans Grandiloqüents. Reflexions nul·les.

Espanya no és un estat reformable.Tot i que són molts els agents que encara creuen en la seva reformabilitat. L’incapacitat política i el marc de violència institucional, sumades a la falta de separació de poders a l’Estat Espanyol, fan inviable cap negociació hores d’ara, com ja s’ha demostrat. Les seves entranyes absolutistes no permetran mai la democratització del país, i menys encara un augment significatiu del moviment popular,

Perquè el poder ens vol ximples, pobres i enfrontades, però juntes som República.

El poder popular està en pràctiques, però ja camina. Fruit de la pèrdua, de les moItes petites victòries, de les mil (sempre eternes) solidaritats. Fruit de les llàgrimes, però encara més dels somriures. Fruit d’anys de lluita incansable de les que treballen amb cures i actitud atenta i amable. Fruit de l’esforç de les que han perdut tant que ja no en poden perdre més. De les que van lluitar i de les que lluiten incansablement. Així s’está construïnt, des de fa molt, el Poder Popular. Ha de ser el nostre objectiu consolidar-lo i ampliar-lo. Les institucions seran nostres.

La democràcia tal i com la coneixem, amb totes les seves infames mancances, trontolla. I ho fa per més d’una banda, qui hi deixarà la seva empremta? Qui serà capaç de refundar aquest pacte entre elits, que aixafa a les classes populars? Ho faran aquells que atien amb eslògans belicistes el derrocament de les institucions catalanes i dels drets col.lectius? Ho faran aquells que emparats en el diàleg, fan costat als violents i a la ultra-dreta més rància? Ho faran aquells que més pendents de refundar el seu partit i tapar les seves vergonyes, fan una política mesiànica plena de covardia i falsos eslògans vuits? Ho faran aquest que governen com ‘’Cortijos’’ les ciutats i viles?

Només el poble es pot salvar a sí mateix, o sols el poble salva al poble que deia el poeta.  I no hi ha una altra. Les velles consignes ho són per alguna cosa. Aquest 21D mantinguem encesa la flama. En aquestes eleccions les que poden votar. Votaran sobre moltes qüestions, no només el model territorial ni lingüístic. Es vota si volem acatar com a súbdits o com a ciutadanes de ple Dret. Es vota si les que no tenen vot l’han de tenir. Es vota si mantenir la segregació finançada a les escoles, com a Avantis, Xaloc i Pineda del Opus Dei a L’Hospitale. Es vota si tornem gris el verd dels últims horts de la ciutat, o si els omplin encara més de vida. Es vota si les que més tenen han de contribuir més.

Es voten els drets de totes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s