LA CIUTAT NOSTRA ÉS LA CIUTAT VOSTRA. A #LHospitalet, Volem acollir. Trenquem fronteres

Pararem el temps, canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel. Benvinguts, Salam Aleikum.

-Txarango-

Camino per la sorra de la platja. Sembla mentida que un paisatge tant idíl·lic pugui contenir en sí mateix tanta buidor. La buidor que deixen els éssers estimats quan moren abans d’hora. Quan moren de manera injusta. Penso en les mares de l’altre vora del mar. Aquelles que encara ploraran per les filles que van marxar de casa, que van fugir de la guerra, de la repressió. Aquestes mares que mai més tornaran a tenir notícies d’elles i que intueixen que la foscor se les ha endut per sempre més…

Any rere any, milers de persones es veuen forçades i arrencades de la seva llar, dels seus éssers estimats, del seu entorn, de la xarxa que les sosté. Els conflictes, la pobresa i la persecució per motius polítics, ètnics o d’orientació sexual, entre d’altres, empenyen a homes, dones i infants a iniciar un llarg camí ple d’incerteses. I davant d’aquesta gran desprotecció, amb el que es troben sovint és encara amb més patiment. Les màfies, les empreses, alguns estats i, fins i tot, alguns partits polítics sense escrúpols, treuen rèdit i s’aprofiten de la seva vulnerabilitat.

Moure’s pel món lliurement, hauria de ser un dret universal i no el privilegi d’uns quants. Les vies segures i legals haurien d’acabar amb el negoci del tràfic de persones, de les fronteres militaritzades i de l’exposició al risc constant.

Moure’s pel món lliurement, hauria de ser un dret universal i no el privilegi d’uns quants. Les vies segures i legals haurien d’acabar amb el negoci del tràfic de persones, de les fronteres militaritzades i de l’exposició al risc constant.

el drama no finalitza quan les migrants i les refugiades aconsegueixen arribar a les ciutats de destí. Fronteres invisibles cimentades sobre la xenofòbia, la precarietat laboral i social, així com la manca d’oportunitats, segueixen condemnant a aquestes persones a l’ostracisme

Però el drama no finalitza quan les migrants i les refugiades aconsegueixen arribar a les ciutats de destí. Fronteres invisibles cimentades sobre la xenofòbia, la precarietat laboral i social, així com la manca d’oportunitats, segueixen condemnant a aquestes persones a l’ostracisme.

A l’Hospitalet, a Catalunya i arreu de l’Estat, la gent tenim molt poca informació. No sabem quantes refugiades han arribat fins a la data. Intuïm, però, que els acords internacionals no s’estàn complint i que a la nostra ciutat, com arreu de l’estat espanyol i de la unió europea, s’estan acollint molt poques persones en proporció al número total de desplaçats del món: 45,2 milions. Així doncs, mentre els països expoliats acullen a un 80% de les refugiades, la Unió Europea només acull al 9,66% de la població que es troba en aquesta situació de precarietat. És a dir, com més empobrit es troba un país, més sentit de la solidaritat tenen les seves habitants.

…mentre els països expoliats acullen a un 80% de les refugiades, la Unió Europea només acull al 9,66% de la població que es troba en aquesta situació de precarietat. És a dir, com més empobrit es troba un país, més sentit de la solidaritat tenen les seves habitants

Paradoxalment, als carrers i a les associacions de la nostra ciutat, la flama de l’empatia no ha deixat mai d’il·luminar. Les mateixes persones que un dia vàrem ocupar les places, les que no callem davant les injustícies socials, davant la pobresa energètica, davant la impunitat policial, ara volem dir ben fort que casa nostra és casa vostra. Casa dels que pateixen, dels ningú, dels que, com deia Galeano: “valen menos que la bala que los mata”.

(…)volem reivindicar una ciutat que construeixi murs davant dels banquers, els grans empresaris, els especuladors del sòl, els venedors de fum, però que obri portes i finestres als que necessiten pa i sostre(…)

Aquestes mateixes persones, volem reivindicar una ciutat que construeixi murs davant dels banquers, els grans empresaris, els especuladors del sòl, els venedors de fum, però que obri portes i finestres als que necessiten pa i sostre, als que ompliran els nostres espais comuns de colors, ritmes, idiomes, cultura i diversitat.

Aquestes mateixes veïnes pensem que les ciutats no poden limitar-se a oferir només un asil o un refugi físic. S’ha de repensar com abordar una acollida integral, que passi també per facilitar acompanyaments psicològics, jurídics, que es puguin sostenir en el temps i que reconeguin els drets socials, civils i polítics de totes les ciutadanes. Les ciutats s’han de repensar, a més a més, perquè aquesta acollida sigui real i col·lectiva. Això implica modificar els espais quotidians. Defugir de models allunyats de les persones, com les Smarts Cities i els Districtes Culturals gentrificadors i posar a les veïnes i les seves cures, al centre de la vida comuna.

Per tot això, nosaltres, les d’aquest costat del món; les que tenim el privilegi de banyar-nos tranquil·lament al Mediterrani; les que, tot i ser conscients dels nostres privilegis, volem solidaritzar-nos amb les persones migrants i les refugiades, des del dia 17 de juny i durant les properes setmanes anirem posant en marxa tot un seguit d’activitats que provaran de portar una mica d’esperança a la ciutat: tallers infantils, exposicions fotogràfiques i un gran concert solidari, ens recordaran que un altre món és possible. Que una altra ciutat és possible. Impulsada des de la ciutadania.

(…)les que tenim el privilegi de banyar-nos tranquil·lament al Mediterrani; les que, tot i ser conscients dels nostres privilegis, volem solidaritzar-nos amb les persones migrants i les refugiades, des del dia 17 de juny i durant les properes setmanes anirem posant en marxa tot un seguit d’activitats que provaran de portar una mica d’esperança a la ciutat(…)

Una ciutadania que, amb una simple ullada a l’actual ordenança de civisme  de l’Hospitalet, pot trobar articles que contemplen “Mesures específiques a aplicar en el cas que les persones infractores siguin no residents en territori espanyol” incloent sancions específiques per a “no residents”

Una ciutadania que ha pogut constatar durant anys com, des de l’ajuntament, el govern municipal del PSC no feia el que calia per tal que s’apliqués la legislació vigent que assenyalava el deure del consistori d’empadronar a tothom, amb independència de la titularitat i les condicions de l’habitatge que es posés de referència  i que, fins i tot, hauria d’aportar, si fos necessari, un domicili de titularitat municipal com a adreça per fer el tràmit

(…)durant anys com, des de l’ajuntament, el govern municipal del PSC no feia el que calia per tal que s’apliqués la legislació vigent que assenyalava el deure del consistori d’empadronar a tothom, amb independència de la titularitat i les condicions de l’habitatge que es posés de referència(…)

Una ciutadania que, un cop assumida per l’ajuntament de l’Hospitalet la circular estatal de l’any 2015 que marcava aquests criteris, ha comprovat com continuava havent-hi reticència a fer ús d’aquestes possibilitats a l’hora d’empadronar i com n’era de fàcil trobar desconeixement o negació deliberada d’informació i drets per part de funcionaris del padró a l’hora d’aplicar aquestes novetats normatives, tot provocat per la manca de voluntat política del govern municipal de Nuria Marín a l’hora de donar un suport institucional real a les persones que pateixen aquest tipus de situació.

Una ciutadania que(…)ha comprovat com continuava havent-hi reticència a fer ús d’aquestes possibilitats a l’hora d’empadronar i com n’era de fàcil trobar desconeixement o negació deliberada d’informació i drets per part de funcionaris del padró(…) provocat per la manca de voluntat política del govern municipal de Nuria Marín a l’hora de donar un suport institucional real a les persones que pateixen aquest tipus de situació

El mateix govern municipal que es fa fotos al costat de pancartes amb el lema “volem acollir” però que vota en contra d’una moció de l’oposició que buscava facilitar l’accés al padró (i per tant , a l’educació o a la sanitat) de les persones nouvingudes i/o sense residència fixa. Ho fan, tot cinisme i hipocresia, argumentant que no calen aquests tipus de mocions per que ja s’està complint la llei, tot i que de forma extraoficial se`ls sent dir que volen evitar ” l’efecte crida “, motiu, suposem, que explicaria el per què no volen posar en marxa una campanya informativa entre la ciutadania, ni una circular entre el personal de l’Ajuntament sobre com realitzar correctament aquestes modalitats d’empadronament

El mateix govern municipal que es fa fotos al costat de pancartes amb el lema “volem acollir” però que vota en contra d’una moció de l’oposició que buscava facilitar l’accés al padró (i per tant , a l’educació o a la sanitat) de les persones nouvingudes(…)no volen posar en marxa una campanya informativa entre la ciutadania, ni una circular entre el personal de l’Ajuntament sobre com realitzar correctament aquestes modalitats d’empadronament

Perquè no som els nostres governants. Perquè no volem una ciutat especuladora i de mentida, sinó una ciutat acollidora i cuidadora. Una ciutat de i per a les veïnes: les d’abans, les d’ara, les futures.

Volem acollir, trenquem fronteres. Open the fucking borders!

Podeu consultar totes les activitats programades al següent enllaç

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s