Veïnes surten al carrer per dir no al Pla Director Urbanístic de la Gran Via i per salvar Cal Trabal, l’última zona agrícola de L’Hospitalet.

Gairebé un centenar de persones es van convocar el passat diumenge 28 al barri de Bellvitge per reivindicar l’última zona agrícola de L’Hospitalet i per explicar a la resta de veïnes que es van apropar, com ens afectarà ecològica, econòmica, social i laboralment el Pla Director Urbanístic de la Gran Via, que l’administració, en forma de Consorci de la Gran Via, ens vol imposar.

El matí començà quan el sol queia a plom sobre la històrica i emblemàtica estructura del Pirulo de Bellvitge, on l’Emma Núñez va obrir l’acte amb un manifest ple de dades esfereïdores sobre l’impacte del PDU al territori, el qual afectarà a 994.000 m² si no l’aturem. El projecte culmina amb 26 torres de 77, 81 i fins a 90 metros d’alçada. El que algunes s’obstinen a vendre com a model de ciutat, no és més que el seu model caduc de “Cortijo” de polítiques continuistes que alimenten la cultura del totxo, que ens ha portat a la situació en la qual ens trobem.

Fa uns anys un grup d’empresauris especuladors, alguns coneguts com el Joan Laporta, van comprar terrenys a la zona de Cal Trabal, suposem que arrel que algú amb molts interessos els hi va xerrar que es requalificarien els terrenys. Totes sabem que en Laporta és més de puros i cava al iot que de plantar carxofes al delta.

Just abans de començar a caminar, en Jaume Valls, lluitador històric de la ciutat que en el seu temps es va haver d’exiliar, ens va recordar com a principis dels anys 50 les primeres veïnes van passar de construir barraques per viure als voltants del que ara és el Districte Econòmic i la mig fantasma Plaça Europa, a viure en els primers blocs de Bellvitge, on a través de la lluita veïnal es va aconseguir que es construís el clavegueram, els serveis públics i la seva posterior millora entre d’altres.

En acabar i un cop donades les informacions del recorregut, ens vam posar en marxa camí a l’escola Bernat Metge on es va col·locar la primera placa informativa vam continuar fins a la següent parada al CEIP Marina, on l’any 2010, amb les obres del nou edifici escolar, van quedar a la vista les restes dels fonaments de les construccions que s’aixecaven  durant el dia  i que les mateixes veïnes tiraven a terra a la nit.

La següent parada va ser a la plaça davant del centre comercial Marina Center, inaugurada a l’any 2009 i habilitada per allotjar l’escola bressol, i on encara avui només roman un cartell rovellat pel pas del temps. Durant el recorregut es fa menció d’altres lluites com ara la sanitat, l’educació, i  la Mari Carmen, megàfon en mà, ens recordà que amb la nova Llei Mordassa, i l’afany de retallar-nos fins i tot la llibertat, no es podria tornar a fer una acció com aquesta dins de la legalitat, i com davant d’una llei injusta, el nostre deure és desobeir. El cercavila continuà amb els eslògans que portem arreu, “Bloques de cemento, al ayuntamiento” i “Menos ladrillos y más bocadillos”

Arribades al Parc de Bellvitge, mentre s’explicava la história del parc i la lluita veïnal per a la seva construcció, arriba la sorpresa que l’assemblea de Bellvitge ens tenia preparada. Una pancarta enorme es va despenjar pel lateral d’un dels blocs adjacents. Acció que fa 40 anys ja es va fer en protesta per la construcció de més edificis d’habitatges al barri.
Vam continuar caminant parc avall fins a l’ermita on el Manel Domínguez, company del Centre d’estudis, ens va explicar que els terrenys on ens trobàvem havien estat fa mil anys banyats pel mar i com el riu, en els diferents cursos de la seva desembocadura, va anar dipositant els sediments que van donar lloc al delta del Llobregat. Tot això portà coses bones al territori com la fertilitat del terra per al cultiu, però també condicions insalubres a causa de l’aigua estancada que produïa malalties com el paludisme. Bellvitge era un territori tan fèrtil que a documents de l’època consta com la zona de més producció de tot l’Estat a finals del s. XIX i bona part del XX. També recalcà que la zona agrícola no tan sols és una qüestió de patrimoni històric, sinó un bon complement de l’economia de present i de futur de la ciutat.
El següent punt del recorregut va ser el pont sobre la Gran Via per veure la localització exacta dels monstres de formigó projectats i  per comprobar com estan estratègicament col·locats per tapar la visió del  barri des de la Gran Via, fent així un aparador a l’entrada sud de L’Hospitalet on es vegin gratacels de grans multinacionals en comptes de la roba estesa de les treballadores que amb el seu esforç han construït una ciutat i un barri molt digne on viure.
L’arribada a la zona de Cal Trabal va ser molt esperada degut a la calor durant tot el recorregut. A la porta una pancarta que ens recordava que “l’agricultura és cultura”. Uns metres més endavant quatre carpes amb begudes refrescants, dues paelles veganes, les truites del concurs i l’espai per la canalla amb jocs i paper amb colors per dibuixar i fer pancartes. Sota d’aquestes i aprofitant la poca ombra que els arbres ens regalaren, moltes veïnes compartint el dinar autogestionat i una idea clara: No volem més blocs, ni a Bellvitge ni enlloc.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s