Akelharre també estava al parlament

El judici contra vint persones per la mobilització “Aturem el Parlament” finalment ha acabat amb una sentència de tres anys de presó per a vuit de les encausades. Una condemna que es basa en establir com a crim el fet de protestar. Tal com recull la pròpia sentència, no se les condemna pel que van fer -accions típiques de qualsevol manifestació com cridar, aixecar les mans, aguantar una pancarta, etc., sinó per ser-hi. Aquest fet suposa un pas més en l’augment repressiu que estem patint des de l’arribada de la crisi. La crisis econòmica, que ells mateixos van crear, no només ha servit per intensificar l’explotació que patim dia a dia les classes populars, sinó que, a més, ha augmentat el control i la repressió contra qui gosa oposar-s’hi. La sentència demostra la separació tan fina o inexistent que hi ha entre la classe política i el poder judicial. El que fa és apuntalar la política reprEnlace permanente de imagen incrustadaessiva del govern en la línia de la reforma del codi penal o la llei mordassa. L’augment de les desigualtats socials ha fet que el conflicte al carrer s’aguditzi. I no tant sols això, sinó que col·loca la figura del polític com a intocable, per damunt del dret a expressió i manifestació.

La sentència té un clar component polític a més de venjatiu. És l’únic cas en què la Generalitat i el Parlament de Catalunya s’han personat com acusació particular, a diferència de les moltes causes per corrupció obertes els darrers anys que han saquejat les arques públiques. És evident doncs, que es busca obtenir uns caps de turc que paguin la gosadia de protestar contra les retallades, anant a l’origen del problema. La classe política no ens representa. No ho fa perquè només serveix els seus interessos, els de la classe dominant, els de les empreses que s’enriqueixen amb les seves privatitzacions, una classe política al servei del capital.

La política que es construïa des del moviment 15M, que va voler lluitar contra les retallades, és la que se segueix gestant, encara avui, en molts barris i pobles. Aquella que es construeix des de la base, sense jerarquies ni representants. Del poble i per al poble. Ens preguntem quin paper jugarien les formacions que defensen consignes semblants en el contxet actual.

Però la nostra convicció continua ferma malgrat el cops rebuts. Sabem que, tant des del govern com des de qualsevol òrgan de poder, seguiran intentant explotar-nos més, controlar-nos més, enriquir-se més. Però no volem seguir sent espectadors submissos i passius. La lluita al carrer ha fet possible aturar milers de desnonaments, crear una forta consciència de lluita per l’educació i la sanitat pública i fins hi tot, vèncer el poder, amb casos com Gamonal o Can Vies. Aquest és el camí que creiem hem d’emprendre per aturar l’entrada a presó, no només de les vuit companyes, sinó de totes les persones que avui s’enfronten a casos repressius per lluitar.

Jo també estava al Parlament! …i ho tornaria a fer!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s